Des de temps immemorials, l'home ha construït senders i camins per desplaçar-se i facilitar la seva comunicació per qualsevol de les seves activitats.

A les nostres contrades mediterrànies resten infinitat de vestigis de les VIES ROMANES, desprès de més de 2.000 anys de la seva construcció.

En algunes coses hem evolucionat moltíssim, però en d'altres hem perdut la relació amb la natura i portem molts anys desorientats.

El desenvolupament de la nostra societat ens permet  disposar de temps per dsifrutar de zones del nostre territori, que fa pocs anys ni imaginàvem. Cada cop més la societat demana "espais naturals" sense que siguin alterats, lo que implica camins amb l'aspecte de que la mà de l'home no els ha contaminat.

Fins i tot existeixen associacions amb l'ànim de disfrutar d'aquest tipus de vies i procurar el seu manteniment tal i com estan, com seria el cas de centres d'excursionisme, senderisme, assossiacions de ciclistes... etc.

Les causes que produeixen el deteriorament dels camins són les mateixes que en qualsevol altre via o carretera: el tràfic i l'aigua, destacant sobre tot la climatologia. Per suposat que la combinació de tots dos suposa un deteriorament major. 

A més de els efectes de perdua de capacitat de suport del terra, l'aigua en els camins te un altre efecta molt destructiu, també a la falta de la protecció d'aquets: l'erosiò. Aquest efecta s'aguditza molt més si la pendent supera el 8% o el 10%, tant en sòls granulats com en sòls fins.

Les reapariacions que s'estan duent a terme actualment podrian definirse de manera resumida com a una aportació de materials, en general no plàstics o poc plàstics, amb granulometria ben graduada, sobre camins actuals escarificats o no del camí actual.

Aquestes reparacions venen condicionades fundamentalment pel cost, sent habitual projectar incrementar el gruix per sota dels 10cm. Per altre part, en molts casos simplement es tracta de reperfilar a vegades fins i tot sense escarificació prèvia del sòl existent.

Amb les solucions tradicionals moltes vegades no s'ha aconseguit l'objectiu d'una reparació permanet en el temps.

En la major part de les ocasions, ja desde principis del segle XX, amb l'aparició dels vehícles a motor, la pols es un problema que d'alguna manera és necessari solventar.

Per solucionar aquest problema apareixen les primeres estabilitzacions, encara que l'objectiu final és aumentar la durabilitat de la infraestuctura que es tracti.

    ha desenvolupat sistemes d'aplicació d'additius estabilitzants que garanteixen la homogeneïtat de l'aplicació i obtenir el màxim resultat

                                   de l'additu aplicat.

Aquests sistemes han estat Certificats i es comercialitzen sota les marques registrades:

En els apartats següents els informem de les característiques i avantatges de cadasqun d'ells.