Informe tècnic de la permeabilitat del sòl i dels paviments; i les disposicions del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava.
1- Estudi del territori per tipus de sòl i la seva capacitat d’infiltració.
1. Objecte i àmbit d’aplicació
Objectiu de l’informe (analitzar la normativa urbanística que limita la pavimentació en parcel·les urbanes i urbanitzables).
Basar-se en el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava, aprovat per la Generalitat.
Àmbit: municipis costaners i prelitorals de l’Alt Empordà, Baix Empordà i La Selva (uns 22 municipis en total: Portbou fins a Blanes).
Fonts cartogràfiques principals:
Mapa geològic 1:50.000 de l’ICGC
Mapa de sòls de Catalunya (CREAF / DARP / ICGC)
Unitats edàfiques del SIGPAC / IDEC
Àmbit territorial: municipis de la Costa Brava (Alt i Baix Empordà, Selva litoral).
2. Marc normatiu general
· Llei d’urbanisme de Catalunya (DL 1/2010) i Reglament (Decret 305/2006).
· Directrius del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava — disposicions sobre permeabilitat del sòl i percentatge d’espai lliure no pavimentat.
· Normes municipals (POUM / Normes Subsidiàries) — sovint indiquen el % màxim de superfície impermeabilitzada.
· Normativa ambiental: infiltració d’aigües pluvials, drenatge sostenible (SUDS).
3. Síntesi del marc normatiu del PDU de la Costa Brava
El Pla Director Urbanístic de la Costa Brava (2019) estableix directrius ambientals per reduir la impermeabilització del sòl i preservar la infiltració natural de l’aigua dins les parcel·les urbanes i urbanitzables.
Les ordenances municipals derivades del PDU limiten habitualment la superfície pavimentada a un màxim del 60–70 % del total de la parcel·la, tot exigint que la resta mantingui sòl natural o paviments permeables.
Aquest criteri s’ajusta a l’objectiu de:
· minimitzar l’escorrentia superficial,
· preservar el règim natural d’infiltració,
· reduir el risc d’erosió i de col·lapse dels sistemes de drenatge urbà.
2- Criteris granulomètrics i capacitat d’infiltració del subsol
Taula 1.
Rang orientatiu de fraccions i conductivitat hidràulica (K) per tipologia de sòl
(K saturada, m/s; infiltració “ràpida/mitjana/lenta” com a guia)
· Els rangs de K per a sorres/llims/argiles provenen de taules de disseny SUDS i manuals d’hidrogeologia emprats a Catalunya. Es consideren òptims per a infiltració K > 10⁻⁶ m/s (≈0,36 cm/h). Ajuntament de Barcelona
· Per a sauló/CDG: els estudis citen K ≈ 10⁻⁶–10⁻⁸ m/s; la granulometria és molt variable (exemples reportats: 5,8% grava / 44,1% sorra / 36,8% llim / 13,3% argila; o aproximadament 25% llim i 3% argila en altres localitzacions). La variació reflecteix diferent meteorizació i cementació. ResearchGate+1
Efecte de la compactació natural vs. compactada
· Estat natural poc trepitjat: manté macroporositat i K es troba al tram alt del rang de la taula.
· Compactació per trànsit rodat o obra: la permeabilitat cau de forma exponencial amb l’augment de la compactació (redueix 1–2 ordres de magnitud en sorres i sòls mixtos), de manera que sòls que eren vàlids per infiltració poden deixar de ser-ho sense descompactar o airejar. ScienceDirect
Procediment per territorialitzar-ho a la Costa Brava
1. Cartografia geològica i de sòls (ICGC) per municipi/sector (Begur, Pals, Palafrugell, Calonge, Tossa…): identificar unitats granítiques, al·luvials i col·luvials; associar-les a textura i fraccions esperables (Arenosols i Regosols sobre granit → sorrenques; al·luvials → mescles amb més fins). icgc.cat+2icgc.cat+2 2. Assignació inicial de K segons la Taula 1 i els llindars de SUDS (≥10⁻⁶ m/s com a favorable). Ajuntament de Barcelona
3. Verificació in situ a les parcel·les representatives mitjançant assaig d’infiltració (BRE 365 / Haefeli) abans d’aprovar solucions d’infiltració o percentatges de pavimentació. Incloure factor de seguretat sobre el K de càlcul. Ajuntament de Barcelona
Nota per a la normativa municipal
· Justificar percentatges màxims de superfície impermeable amb base a: (i) tipologia del subsòl (Taula 1) i (ii) estat de compactació (exigir preservació/recuperació del terreny natural o paviments drenants).
· Recomanar clàusules que obliguin a assaig de camp quan el projecte proposi aprofitar la infiltració (p. ex., sistemes SUDS) i limitar compactació en zones lliures de paviment.
Fonts clau · Guia SUDS Barcelona: valors de K per tipus de sòl i llindar K>10⁻⁶ m/s per a infiltració. Ajuntament de Barcelona · Assaigs d’infiltració (BRE 365/Haefeli) i exemples de K mesurat. Ajuntament de Barcelona
· CDG / Sauló: rangs de K i exemples de percentatges de sorra–llim–argila en granits completament descompostos (Hossain & Yin; Yin; altres). ResearchGate+1 · Compactació vs. permeabilitat: relació exponencial entre major compactació i menor K. ScienceDirect
· Cartografia ICGC per caracteritzar unitats a la Costa Brava.
3- Classificació de tipus de sòl dominants al àmbit PDU Costa Brava
4- Interpretació hidrològica dels sòls dins l’àmbit PDU Costa Brava
El 45 % de l’àmbit (sòls granítics i saulonosos) presenta capacitat d’infiltració mitjana a baixa, molt sensible a la seva compactació natural.
El 15 % al·luvials i 10 % col·luvials tenen bones propietats de drenatge i són els més adequats per a zones d’infiltració o paviments drenants.
El 10 % de sòls argilosos o palustres són molt poc drenants.
Un 10-15% son sòls rocosos o margosos → tenen una permeabilitat baixa a nul·la a causa de la poca profunditat del sòl efectiu.
Un 5-10 % son sòls reomplerts o antropitzats → molt variables, però habitualment compactats i poc drenants.
*Aproximadament un 75% de l’àmbit del PDU de la Costa Brava correspon a sòls amb una capacitat d’infiltració mitjana a baixa o baixa, quasi nula i nula.
5- Conclusions i recomanacions tècniques
- La capacitat d’infiltració dels sòls del PDU Costa Brava, en més d’un 75% es molt baixa, per el que les pluges generen greus problemes d’erosió, acolmatació d’embornals, reixes per els àrids transportats de l’aigua i la formació de regueres en els parcs i camins reduint greument la mobilitat reduïda de les persones.
- Aquest poca capacitat d’infiltració, sumada a que les pluges a la zona son intenses en petits espais de temps (i cada vegada més), la voluntat de la norma de que es produeixi una recarrega hídrica natural del subsol per el simple fet de no pavimentar-lo porta a un resultat molt poc eficient.
- La geologia d’aquest territori ha comportat que les zones amb nivell freàtic elevat i fàcil recàrrega hídrica estiguin molt localitzades i la resta produeixi escorrenties superficials que van a les rieres i al mar.
- Sistemes SUDS per a recollida i infiltració d’aigües, es la solució ideal per asegurar una infiltració d’aigua al subsòl i la recàrrega hídrica dels aqüífers amb diverses variants. La més adequada principalment és la creació de zones inundables com bases de nova creació en zones verdes i espais naturals pròxims als urbans, adequant el seu volum a la pluviometria i a la capacitat drenant del subsol de les parcel·les afegides a la zona urbana.
- Aplicar paviments naturals estabilitzats per reduir l’erosió de les pluges intenses, sempre que no redueixin substancialment la capacitat d’infiltració natural del sòl de la parcel.la, eliminarà l’obstrucció per sediments del sistema de desguàs i aquestes aigües es podran conduir als llocs humits inundables, on amb temps que requereix la capacitat d’infiltració del sòl podran recarregar l’aqüífer.